Aquest passat 1, 2 i 3 de juliol es va celebrar la 33a Diada dels Raiers, declarada "festa tradicional d'interès nacional" i Creu de Sant Jordi.
Enguany, ha estat una festa de transició, esperant la Trobada Internacional de Raiers de l'any 2012, que acollirà la Pobla de Segur. Com a novetat, els carrers de la vila eren plens de raiers i raieres vestits amb el tradicional vestuari, enguany amb un disseny nou pel que fa al vestuari de les dones. Així mateix, el divendres s'estrenà la nova dansa dels raiers, una dansa de caire popular. Més de 20 parelles de raiers van presentar la dansa als visitants. També tot el poble tenia una senyalètica nova, peces de fusta gravada amb foc, que anunciaven els espais rellevants de la festa: la plaça, el bus rai, el rai express, la sortida, els miradors i l'arribada dels rais.
Les activitats de divendres i dissabte es van desenvolupar amb la concurrència de públic acostumada, que van poder gaudir de la girellada, a tradicional Espardenyada, de les demostracions de construcció de rais, de les exposicions del riu Segre, de les demostracions de danses dels Pallars, de les animacions infantils, de les actuacions musicals per tothom i d'àpats populars.
El diumenge, el dia més esperat de la festa, començava amb la sortida dels rais. Prop de 300 persones varen seguir la baixada, seguint la sortida i les parades del riu senyalitzades, fins l’arribada, on prop de dues mil persones, repartides entre el Pont del Claverol i les marges del riu Noguera Pallaressa, esperaven l’arribada.
Enguany van baixar tres rais. El primer va sortir airós del viatge, però el segon va embarrancar un cop passat el Pont del Claverol i un tercer es va estavellar al pont nou, demostrant allò que és evident per tothom que aquest ofici no era fàcil, que s’havia de ser molt destre i que fins i tot així, de vegades el ‘riu és el riu’, una de les frases que es repetien entre els assistents. Els veïns de la Pobla comentaven que enguany el riu baixava amb molt poca aigua i que això el feia perillós.
La ‘Diada dels Raiers’ va cloure amb el tradicional dinar, una paella, on tots els assistents portaven plats, gots i safates. Un èxit d’una de les festes més carismàtiques de la demarcació de Lleida.
