Jo tinc un pessebre/petit i lluent/de suro i de molsa/tot blanc de tants bens.
Figures i cases/d'argila i paper/corrals amb gallines/dos bous i un pagès.
Tres dones que renten/amb l'aigua d'un rec/una altra que fila/i un vell que té fred.
Uns àngels que canten/d'un núvol encès./Jo tinc un pessebre/bonic com cap més.
Ramon Muntanyola
Extret del programa de mà, Associació del Pessebre Vivent de Rocafort
Al marge esquerre del riu Corb, s’enfila arrapat al turó pedregós un poble anomenat Rocafort de Vallbona. El seu nom mateix explica ja la seva constitució, roca fortificada. Aquesta petita vila de la comarca de l’Urgell cada any s’engalana quan arriben els Nadals.
Enguany el tradicional Pessebre Vivent ha arribat a la seva majoria d’edat. Els visitants van poder-lo gaudir el passat 26 de desembre, l’1 i el 7 de gener.
De pessebres vivents n’hi han arreu de Catalunya i molts d’ells amb llarga història, tradició i molt reeixits. Una de les peculiaritats d’aquest pessebre és el seu paisatge urbanístic: cases medievals a dalt del petit turó amb carrers desnivellats i de forma apinyada, ple de racons inoblidables, un marc incomparable per aquest espectacle, de fet podríem dir que tot el poble és un ‘pessebre’.
Un altra característica que el fa diferent és l’enorme implicació i participació dels veïns i veïnes del mateix poble, de pobles veïns i fins i tot de Lleida o Barcelona. De fet, en l’espectacle hi participen prop d’unes 250 persones i al poble hi ha total de 150 habitants. Això vol dir que el poble quan arriba els Nadals es reorganitza i acull a voluntaris d’arreu per, entre tots, posar dempeus un dels pessebres vivents més participatius i més bonics de Catalunya.
Prop de 4000 persones gaudeixen cada any d’aquest espectacle ‘inoblidable’, en paraules d’aquells que han tingut sort de poder-lo veure alguna vegada. Tothom que el veu un cop, repeteix l’any següent.
Sens dubte, una de les festes més significatives del Pla de l’Urgell en aquestes dates tan senyalades, i una data dins del calendari festiu a senyalar.
